Contra l’oblit interessat: resistència
A les 12 del migdia davant del Palau de la Generalitat, com cada mes, ens van trobar els que ens mantenim fermament contra la manca d’actuació institucional, més enllà de bones paraules que s’endú el vent. Els polítics ens passen la mà per sobre mentre ens neguen l'opció a accedir a la Justícia. Estem farts de solidaritat fotogràfica, que deixa sense resoldre una qüestió enquistada després de tres dècades de la mort del genocida Franco. Fotos que no donen reparació a aquells que jeuen sota terra, els que se sap on són i els desapareguts. Fotos que fan burla els sobrevivents de la dictadura, els que van lluitar contra el feixisme, que van sacrificar el seu reconeixement per una democràcia que no acaba de materialitzar-se com cal.
Històries.
- Jo sóc gai, es demana l'anul·lació dels judicis als homosexuals?. Sí, es demana. La memòria es plural i també demana reparació per a un col·lectiu que va patir molt, que va ser víctima del feixisme, que també va ser exterminat a les càmeres de gas. Un col·lectiu humiliat que va patir el càstig més enllà de la mort, el tancament en presons i la persecució, va ser carn de manicomi, on van patir tortures i vexacions.
- Jo no vaig patir tot això, vaig lluitar pels nostres drets durant la transició, però hi va haver companys que ho van passar molt malament.
- Quina vergonya això de Manos Limpias!, com pot ser!, com poden passar aquestes coses!, són uns feixistes. Cada dia tenim menys democràcia. Com es pot denunciar que es faci justícia als lluitadors per les llibertats i que ho facin justament els que no volen la democràcia. Gràcies per sortir al carrer i fer aquesta feina.
- Jo signo per resoldre una injustícia i perquè la dreta mai més torni a aquesta casa, ho diu assenyalant el Palau de la Generalitat. Ho deia convençut, com si amb el gest de demanar l'anul·lació del judici del president Companys estigués demanant un govern d'esquerres valent i perdurable. Encara que la veritat és que acompanyar a demanar un certificat per en Lluís Companys o parlar de la revisió del seu judici, no d'anul·lació, no es poden interpretar com conductes d'esquerra. L'esquerra majoritària va donar l'esquena a les víctimes de la dictadura i encara no s'ha enfrontat amb el seu deute d'una manera valenta i sense complexes.Gràcies a totes les ciutadanes i ciutadans que s'apropen a signar i a recolzar-nos, pel coratge que ens encomanen, per la seva solidaritat i per recordar-nos que no estem sols.
No hay comentarios :
Publicar un comentario