Exposición fotomontajes "Memoria Histórica" en Amsterdam

 

INVITATION

The NIOD Institute for War, Holocaust, and Genocide Studies warmly invites you to the opening of the exhibition Memoria Histórica – a visual story of the bitter legacy of the Franco dictatorship on 4 February 2015.

During the Spanish Civil War and the following years under the dictatorship of Franco, many thousands of Spanish civilians were murdered because of their political or religious views. Today, relatives who survived these decades often have no clue as to what happened to their loved ones or where their bodies were buried. Every Thursday they gather on the Plaza Puerta del Sol in the Spanish capital Madrid. Holding signs with portraits of their lost family members, these protestors ask for truth, justice and recognition.

 

With Memoria Histórica artist Jehanne van Woerkom aims to give prominence to the neglect of the bitter Franco legacy and the thousands of murdered civilians. “I was present during the weekly demonstration on the central square of Madrid: the Plaza Puerta del Sol”, says Van Woerkom. “Similar to the Madres de Plaza de Mayo in Argentina, these family members are looking for truth and justice. I register, listen, ask and try to visualise this drama. The Spanish earth hides a mass grave. We need to break the silence.”

 

Programme:

15:15     Welcome by Nanci Adler (research director and head of Holocaust and Genocide Studies)

15:20     Screening of ‘Los Caminos de la Memoria’

16:50     Artist Jehanne van Woerkom opens the exhibition

17:00     Opportunity to view the exhibition and drinks

 

Location:            

NIOD Institute for War, Holocaust, and Genocide Studies – Herengracht 380 in Amsterdam

 

Registration:

aanmelden@niod.knaw.nl

 

 

Invitación para la exposición de fotomontajes MEMORIA HISTÓRICA, las secuelas amargas del franguismo.

La exposición tendrá lugar durante los meses de febrero-marzo 2015 en el NIOD, Instituto para Estudios de Guerra-Holocausto y Genocidio de la Universidad de Amsterdam, Holanda.

Attentamente,
Jehanne van Woerkom, Holanda
www.jehannevanwoerkom.nl

La desconocida historia de la esclavitud en España

mrdomingo.com 10/4/13

En el Puerto de Barcelona se levanta un monumento en honor a Antonio López y López, primer marqués de Comillas, destacado prohombre de la ciudad que hizo fortuna con la trata de esclavos en las Antillas. Su hija se casó con Eusebi Güell, mecenas de Antoni Gaudí e inspirador del espectacular parque Güell, que a la vez había recibido una considerable fortuna de parte de su padre, Joan Güell i Ferrer (también con un monumento en plena Gran Vía), que se había enriquecido también con la trata de esclavos. Josep Xifré, primer presidente de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona (el embrión de La Caixa), también se lucró con el negocio de los esclavos. La familia Vidal-Quadras (los antepasados del eurodiputado del PP, Alejo Vidal-Quadras) participaron del mercado esclavista en el siglo XIX. Alicia y Esther Koplowitz, dos de las empresarias más conocidas de España, son hijas de Esther Romeu de Juseu y Armenteros, aristócrata cubana y como ellas marquesa de Casa Peñalver, de Campoflorido, del Real Socorro y de Bellavista, pomposos títulos unidos a las grandes plantaciones familiares en Cuba con cientos de esclavos. Pablo Epalza, futuro fundador del Banco de Bilbao (BBV) amasó también gran parte de su fortuna con la trata.

No son los únicos, en la actualidad nuestras calles están repletas de reconocimientos en forma estatuaria o en placas nominales a grandes nombres asociados a la trata de esclavos en los siglos precedentes. La reina María Cristina de Borbón, con monumento frente al Casón del Buen Retiro y célebre parada de metro en Barcelona, en compañía de su segundo esposo,  Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, I Duque de Riánsares, practicó y promovió la trata de esclavos en las islas caribeñas y tuvo participaciones en diversos ingenios azucareros en el siglo XIX.

Leer artículo completo

Presentem el “Mapa interactiu sobre la premsa de l’exili de 1939″!

Com bé sabeu, durant aquest any, la Biblioteca del Pavelló de la República ha elaborat diversos recursos amb motiu de la Commemoració del 70è aniversari de la diàspora republicana.

Avui us presentem el darrer, el Mapa interactiu sobre la premsa de l’exili de 1939, que dóna accés a la col·lecció de publicacions periòdiques que els exiliats catalans i espanyols van editar arreu del món. Aquest recurs facilita la localització de gairebé un miler de diaris i revistes, editats a 15 països diferents. Aquestes publicacions van ser generades per institucions polítiques, partits polítics i sindicats, casals, centres i d’altres col·lectivitats a l’exili. El recurs compta també amb algunes revistes fetes a mà pels mateixos exiliats als camps de refugiats que, avui en dia, es poden considerar veritables peces de museu.

Es tracta d’un mapa sensible que permet al visitant accedir a la col·lecció de la premsa de l’exili de cada país relacionat a la llegenda. A partir d’un sol clic al país seleccionat, l’usuari accedeix a una pantalla on hi troba un enllaç a les revistes de l’exili català (indicat amb una bandera catalana) i a les revistes de l’exili espanyol (indicat amb una bandera republicana). Un cop s’accedeix a un dels dos llistats, l’usuari pot enllaçar els títols seleccionats directament al catàleg de la UB i conèixer la disponibilitat de la col·lecció.

Esperem que trobeu útil aquest recurs i que, gràcies al seu disseny amigable, pugueu conèixer més i millor la història de la premsa d’aquest període!

Les col·leccions de la Guerra Civil Espanyola a l’International Institute of Social History

Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República, 20/10/09. Avui volem parlar-vos d’un fons ben interessant. Com bé sabeu, l’avenç franquista al final de la Guerra Civil Espanyola i la precipitada fugida a l’exili de persones individuals i institucions va provocar que part de la documentació històrica relativa al conflicte bèl·lic es trobi actualment disseminada arreu del món.

Un bon exemple són els fons que localitzem a l’International Institute of Social History, a Amsterdam.

La seva pàgina web ens ofereix una guia amb la relació de les col·leccions de la guerra civil espanyola que s’hi troben dipositades, i que comprenen documentació diversa.

A nivell d’organitzacions trobem documentació de la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Solidaridad Internacional Antifascista (SIA), la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) o de la Federación Española de Deportados e Internados Politicos (FEDIP), entre d’altres.

A nivell de fons personal l’IISH té documentació sobre José Berruezo, Buenaventura Durruti, Juan Garcia Oliver o José Peirats, entre d’altres.

A més, el fons sobre la Guerra Civil Espanyola dipositat a l’International Institute of Social History també compta amb una interessant col·lecció d’imatges pertanyents a l’arxiu de la CNT/FAI, així com cartells de la UGT, CNT, AIT, PSUC, etc. Val la pena que visiteu aquesta pàgina web, ja que de ben segur passareu una bona estona visualitzant els fons que ofereixen en lliure accés!