València 20 de novembre de 2010. Lloc: Societat Coral El Micalet, Guillem de Castro, 73
"...Molts dels genocidis ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla H. Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista..." .
CATALÀ / CASTELLANO
El s. XX –definit per Eric Hobsbawm com un “segle curt” que començaria en 1914 i acabaria amb la desaparició de la URSS- és el dels avenços científics i tecnològics, el de la revolució de les comunicacions, el temps en què la globalització s’hi imposa com quelcom aparentment irreversible… I el de l’aprofundiment en la desigualtat social, en què apareixen noves i “progresades” formes de dominació, en què els dispositius de poder perfeccionen els seus instruments de dominació, perllongant la seua irracionalitat en el nostre present. Així, el s. XX és també el de les guerres mundials, els genocidis i els crims massius, el temps dels exterminis…
Molts d’ells ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla H. Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista.
Les I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat volen contribuir a la reflexió i a la denúncia de tots els genocidis d’eixe “curt” segle, que sembla no acabar (Ruanda, l’antiga Iugoslavia) i intentar desvetllar, en la mesura possible, els interesos que s’amaguen per sota de la barbàrie. Per això hem reunit unes poques –però creiem que importants- aportacions sobre la qüestió.
CASTELLANO
I Jornadas Internacionales: Genocidios y crímenes contra la Humanidad
El siglo XX –definido por Eric Hobsbawm como “un siglo corto” que se iniciaría en 1914 y acabaría con la desaparición de la URSS- es el de los avances científicos y tecnológicos, el de la revolución de las comunicaciones, el tiempo en que la globalización se impone como algo aparentemente irreversible... Y el de la profundización en la desigualdad social, donde aparecen nuevas y “progresadas” formas de dominación, donde los dispositivos de poder perfeccionan sus instrumentos de dominación, prolongando su irracionalidad en nuestro presente. Así, el s. XX es también el de las guerras mundiales, los genocidios y los crímenes masivos, el tiempo de los exterminios.
Muchos de ellos ni aparecen en los medios de desinformación, ¿quién recuerda Darfur?; otros se olvidan cuando grandes desastres naturales añaden más horror a la exclusión geopolítica (Haití); hay quienes incluso niegan las atrocidades de los años 30 y 40 en Europa Central o el genocidio armenio durante la Gran Guerra anterior. En cualquier caso, muy pocas veces se difunden las causas reales de las masacres. Todo parece indicar que esa “banalidad del mal” de la que habla H. Arendt tiene inquietantes secuelas y continuas ramificaciones, a las cuales cabe añadir, sin duda, la desmemoria, la continua ocultación de los hechos y de sus responsables, caso, sin ir más lejos, del genocidio franquista.
Las I Jornadas sobre genocidios y crímenes contra la humanidad quieren contribuir a la reflexión y a la denuncia de todos los genocidios de ese “corto” siglo que parece no acabar (Ruanda, la antigua Yugoslavia) e intentar desvelar, en la medida de lo posible, los intereses que se esconden detrás de la barbarie. Por eso hemos reunido unas pocas –pero creemos que importantes- aportaciones sobre la cuestión
