Continuen els homenatges als expresos polítics

La Direcció General de la Memòria Democràtica i diversos ajuntaments de tot Catalunya organitzen un seguit d’homenatges dedicats a aquelles persones que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya.

Molts dels homenatjats van pagar un preu molt alt per lluitar contra la dictadura franquista, preu que anava des d’anys de presó, tortura, repressió i persecució, fins a la mort.

-L’Hospitalet de Llobregat: 18 de febrer, a les 18 h, a l’Auditori Barradas (Rambla de Just Oliveres, 56).

-Balaguer: 19 de febrer, a les 19 h, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament (Pl. Mercadal, 1).

-Figueres: 20 de febrer, 12 h, al Teatre Municipal El Jardí (Josep Pla, s/n).

-Vilanova i la Geltrú: 25 de febrer, a les 18 h, al Teatre Principal (Rbla. Principal, 4).

-Tàrrega: 26 de febrer, a les 19 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament (Pl. Major, 1)

-Olot: 27 de febrer, 12 h, al Teatre Municipal (pg. de Miquel Blay, 5)

-Igualada: 27 de febrer, a les 18 h, al Museu Comarcal de l’Anoia (Baixada de Sant Nicolau, 21)

L’Arxiu de Girona penja a Internet 60.000 noms de persones que van creuar el Pirineu el 1940

El Diari de Girona va publicar una notícia que pensem mereix que ens en fem ressò: “L´Arxiu de Girona penja a Internet 60.000 noms dels que van creuar el Pirineu el 1940″.

La notícia diu que l’Arxiu Històric de Girona conserva uns 40.000 expedients –dels anys 1940 a 1962- relacionats amb el control de la frontera per part del Govern Espanyol a través del Governador Civil de la província. En aquests moments es pot consultar la relació de noms de més de 60.000 persones de totes les nacionalitats que figuren com a titulars d’aquests expedients i ben aviat es podran consultar també els documents originals digitalitzats.

Entre els expedients que a partir d’ara es podran consultar en línia hi trobem els de personatges com Walter Benjamin o Josep Pla!

Si desitgeu ampliar la informació, us recomanem que llegiu la notícia publicada al Diari de Girona, i si us interessa el tema dels arxius, us animem a provar Arxius en línia, un cercador que permet accedir de forma conjunta als documents que es custodien a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC).

Per acabar, aquí teniu unes instruccions que us facilitaran la consulta! Aneu a:

http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/selecCercaAvan.do?cerca=avan&codigrup=ANC&selecunicats=2

"Metges catalans a l'exili" a la Jonquera

Del 3 d'octubre al 8 de novembre MUME

Major, 43-45 La Jonquera

El MUME acull la mostra itinerant produïda pel Museu d'Història de la Medicina sobre el col·lectiu professional dels metges a l'exili. L'exposició planteja una mirada a un període fonamental de la medicina catalana contemporània. Des de final del segle XIX els avenços en el camp mèdic havien estat extraordinaris, en la línia dels paràmetres científics del món occidental.

A causa del sollevament del 18 de juliol de 1936 i el conflicte bèl·lic que va comportar, el món de la medicina catalana va patir un capgirament total, una pèrdua irreparable. Els millors professionals es van veure forçats a emprendre el camí de l'exili. Un exili que en molts casos també va ser interior, sobretot perquè el franquisme va implicar un retrocés científic sense precedents. Es pot afirmar que els programes avançats en medecina no es van recuperar fins a la dècada dels anys vuitanta del segle passat.

"Metges catalans a l'exili" és un projecte del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya que compta amb el suport del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i la col·laboració del Memorial Democràtic.

"La "Maternitat d'Elna" a Sant Miquel de Fluvià i Ripollet

*Sant Miquel de Fluvià Del 5 al 25 d'octubre

Inauguració: Divendres, 9 d'octubre a les 18 h

Local Social Empordà, 21 Sant Miquel de Fluvià

Horari: Divendres: de 17 a 20 h.

Dissabtes: de 11 a 13 h i de 17 a 20 h.

Diumenges : de 11 a 13h.

*Ripollet Fins al 8 d'octubre

Centre Cultural de Ripollet

Rbla. Sant Jordi, 2-4

Ripollet

Horari: De dilluns a divendres, 9.30 a 13.30 h i de 16 h a 23.00 h. Dissabtes i diumenges, de 10.00 a 14.00 h.

Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons. La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària. L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (hi morien la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.

"70 anys de l'Exili del 39" a Agullana

Dissabte, 17 d'octubre, a les 19 h

Sala Polivalent. Edifici Societat La Concòrdia

Agullana

L'Associació Soca-rel, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, ha organitzat diversos d'actes per commemorar els 70 anys de l'Exili del 1939.

Programa

Oberta la inscripció per al col·loqui "Reflexionant l'exili.

L'aproximació a l'experiència de l'exili republicà entre la història, l'art i el testimoni"

20, 21 i 22 de novembre de 2009

Inscripcions fins al 31 d'octubre

Organització: Museu Memorial de l'Exili (MUME)

Direcció: Jordi Font, director del MUME

Preu: 30 ?

Lloc: MUME (c/ Major, 43. La Jonquera)

El col·loqui proposa elements de reflexió sobre el que comporta el fenòmen de l'exili. En concret, aprofundeix en la contextualització de l'èxode republicà en la història del segle XX .

A partir d'un enfocament multidisciplinar, es proposa un diàleg entre la construcció de la història científica, l'estudi de l'expressió artística derivada del patiment de l'exili i el processament de la memòria o de les memòries que van associades al testimoniatge dels protagonistes. El col·loqui aplegarà diferents punts de vista procedents de diverses parcel·les del coneixement com ara la història contemporània, la història de l'art, la filosofia, la ciència política, la crítica literària i els estudis culturals.

Programa

XII Marxa-homenatge als Maquis a Berga

Dissabte 25 de juliol. Berguedà

8h Caminada comentada per les «Canals de sant Miquel». Sortida des del Pont de Pedret (Berga).

14h dinar al Pont del Climent (Vilada).

17h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a Joan Vilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo.

19h Col·loqui «Del MIL i els GARI fins a l’actualitat» amb Txema Bofill, encausat pel MIL i ex-membre del GARI, a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (carrer del Balç 4 baixos de Berga).

23h Concert al mateix Ateneu amb la Puta Ley i Las hermanas Calatraba (hip-hop).

"Sumaríssim 1939-1945: 70 anys de consells de guerra a les comarques gironines" a la Jonquera

Fins al 28 de juny Museu Memorial de l'Exili (MUME) C. Major, 43-47 La Jonquera

L'exposició "Sumaríssim 1939-1945: 70 anys de consells de guerra a les comarques gironines" explica què varen ser els procediments judicials militars contra civils, els anomenats consells de guerra o sumaríssims d'urgència, sense garanties de defensa, que patiren milers de persones, pel sol fet que abans del febrer de 1939 havien estat republicans o simpatitzants de les forces polítiques d'esquerra. Amb aquesta exposició es commemora el 70è aniversari dels primers consells de guerra a les comarques de Girona amb l'objectiu de rescatar la nostra història i, en certa manera, s'homenatja tantes persones víctimes oblidades de la repressió franquista.

L'entrada és gratuita.

Exposición "Febrer 1939. L'exili dins la mirada de Manuel Moros" - Girona, hasta el 20 de junio

Del 9 de maig al 20 de juny de 2009, a l'Arxiu Històric de Girona, es presenta una exposició de fotografies de la sortida dels republicans per la frontera de Portbou i el Pertús cap a França al final de la Guerra Civil, febrer de 1939, realitzades per l’artista francès Manuel Moros.

Manuel Moros (1898-1975) fou un artista francès d’ascendència colombiana que va viure al Rosselló francès i va recollir en imatges la tragèdia dels milers de refugiats espanyols que van passar la frontera fugint de l’exèrcit franquista al final de la Guerra Civil Espanyola. Aquest fotògraf va viure en primera línia aquell gran èxode i les terribles calamitats que patiren els exiliats ja en territori francès, l’internament en camps de concentració, la fam i la misèria i decidí traslladar-se a peu de carretera per fer els reportatges que donessin testimoni d’aquesta realitat.

Aquestes fotografies s’han donat a conèixer a finals del 2008 a través d’una exposició realitzada per la Direcció de la Cultura de la Vila de Perpinyà en col·laboració amb el Museu Memorial de l’Exili (MUME), gràcies a la cessió de Jordi Figueres i de l'hereu de Manuel Moros, Jean Peneff. Gairebé totes les imatges que s'hi mostren eren inèdites fins aquell moment.

L’Arxiu Històric de Girona s’afegeix amb aquesta exposició als actes de commemoració dels 70 anys del final de la Guerra Civil amb la voluntat de contribuir a recuperar testimonis d’una vivència tràgica que forma part de la nostra història i de reivindicar els valors democràtics i les llibertats que han de regir la vida i la política de totes les societats. L'exposició ha estat realitzada per la Direcció de la Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà en col·laboració amb el Museu Memorial de l’Exili. Comissari de l’exposició : Grégory Tuban, Coordinador de l’exposició : Eric Forcada

Més informació:

Tríptic de l'exposició ( 1 MB. )

El Memorial Democràtic aplega més de 400 persones en una jornada d'homenatge a l'exili a Portbou

El Memorial Democràtic vol agrair a tots els assistents la seva participació en aquest emotiu homenatge als exiliats republicans

El Memorial Democràtic va aplegar més de 400 persones a Portbou per commemorar el 70è aniversari de l'exili republicà. 270 van viatjar en un tren que va refer, simbòlicament, el camí de l'exili que van seguir milers de republicans l'any 1939. Entre els viatgers hi havia una desena de testimonis que van patir en pròpia pell l'exili i representants d'entitats memorials i de les institucions organitzadores. Posteriorment, els participants van pujar al Coll dels Belitres, refent el camí dels exiliats. Allà es va inaugurar l'exposicio permanent Memorial de l'Exili , amb fotografies de Manuel Moros. La mostra recordarà per sempre el pas de milers d'exiliats cap a França. Al migdia, hi va haver un dinar popular a Portbou.

Més informació - Galeria Fotogràfica - Vídeo

Homenatge a totes les víctimes del franquisme i acte de rebuig contra la Llei 52/07 de Memòria Històrica, signa la teva adhesió

L'associació de familiars de REPRESALIATS PEL FRANQUISME us conviden als actes que tindran lloc el diumenge 10 de maig 2009 a les 12:00 en el cementiri vell de Girona.

▪ Homenatge a totes les víctimes del franquisme.

▪ Acte de rebuig contra la Llei 52/07 de Memòria Històrica.

Porteu una fotografia del vostre familiar afusellat, empresonat o represaliat.

Acompanyament musical: Carles Coll i Bardes, violoncel·lista.

(Suite n° 1 de J. S. Bach i el Cant dels ocells).

Ofrena floral

Adhesions a:

estherllorenc@yahoo.es

Contactes de AFRF: 680.39.59.33.

Carles Rahola y la memoria histórica

18/3/09. JOSEP-MARIA Terricabras
El domingo 15 de marzo se cumplieron 70 años del asesinato de Carles Rahola por decisión de las autoridades y los tribunales franquistas. Justo un mes y 11 días después de tomar la ciudad, fusilaron a uno de los hombres más íntegros, uno de los intelectuales más honestos de la Girona contemporánea. Lo fusilaron solo --la costumbre era hacerlo en grupo--, a las cinco de la madrugada, en la tapia del cementerio, iluminada por los faros de los coches con los que se habían trasladado hasta allí desde la cárcel. En Girona, hemos recordado a Rahola y, con él, a los 582 gerundenses asesinados por el régimen franquista desde el 1936 hasta el 1944.Cuando hablamos de "memoria histórica", es obvio que debemos recordar a todos los vejados o asesinados en los dos bandos durante la guerra civil. Pero unos ya fueron elogiados, honrados, a menudo premiados e, incluso, utilizados por los ganadores. Los otros, los perdedores, no fueron olvidados, como a menudo se dice --ojalá hubiesen sido simplemente olvidados--, sino que siguieron siendo perseguidos una vez acabada la guerra. El peor crimen del régimen franquista fue instaurar un estado de terror y persecución de los que no eran "adictos". Los crímenes de la posguerra --oficiales, pretendidamente legales-- son los peores, porque son crímenes forjados en la venganza, en la burla del derecho, en el menosprecio por la vida, en la creación de un estado permanente de miedo y sumisión.

Rahola, escritor, hombre de letras, no de acción, fue asesinado porque en sus escritos defendía a la República y a Catalunya. Como otros tantos miles. Resulta incomprensible que no se quiera hacer memoria oficial y pública de él, que 70 años después no se hayan anulado aún los infames consejos de guerra que condenaron a tantos inocentes o que aún no se hayan podido recuperar los restos de los desaparecidos en fosas comunes, anónimas, no identificadas. Es una vergüenza que aquel régimen no haya sido completamente descalificado, sin paliativos de cualquier tipo. Es una vergüenza que el nuevo régimen acepte aún aquella herencia sin sentirse incómodo.

Colapso Cardiaco del 12 al 31 de marzo en la Central de Correos en BCN

BCN 11/3/09 MJBarreiroLG. Fotos ABF. Esta mañana se ha presentado a la prensa la exposición que se inaugurará mañana a las 19,30h. en la Central de Correos de Barcelona, del autor Jean Bigot, bisnieto del lingüista Pompeu Fabra exiliado en Francia y Carles Rahola, filósofo e historiador fusilado el 15 de marzo de 1939 en Girona. En esta exposición el autor recuerda el exilio y la represión franquista a través de las historias de sus bisabuelos, también las vacaciones que en verano los traía a la tierra de sus raíces, él mismo recuerda que no eran turistas como los demás, lo vivían como un peregrinaje, aquellas toallas de playa transformadas en la exposición en la bandera catalana.

El título "Colapso Cardiaco" seguramente a todos los que estamos familiarizados con este tipo de términos nos sugiere claramente la tan repetida expresión en los certificados de defunción de las víctimas del franquismo para encubrir el verdadero motivo del fallecimiento, el espacio que da titulo a la exposición en el que representa la figura de su bisabuelo Carles Rahola ya ejecutado es de una fuerza expresiva que quita el aliento así como el dedicado a su otro bisabuelo Pompeu Fabra en el que lo representa encerrado en su exilio interior sobre la arena acompañado hasta el final de su lengua catalana, aquella arena de los campos de concentración en los que Francia "alojó" a los defensores de la democracia española.

Otros espacios como Caída; Cipreses, en la que evoca los cipreses del cementerio de Girona como testigos mudos de las ejecuciones; Pequeñas Memorias; Olvidos; Refugio; Maletas, etc., son de destacar también los curiosos retratos del genocida general a partir de fotos y retratos por todos conocidos.

Organizada por El Memorial Democrátic se expondrá del 12 al 31 de marzo en la Central de Correos como símbolo de la comunicación entre los exiliados y los que se habían quedado aquí. En el marco de los actos celebrados en el 70º aniversario y homenaje a los 500.000 catalanes y españoles que sufrieron exilio.

Se puede visitar de lunes a viernes de 9h. a 20h. y el sábado de 9h. a 13h.

Visitas guiadas los días laborables de 11h. a 13h. y de 16h. a 18h, los sábados de 11h. a 13h.

Entrada gratuita

Seminari Internacional. Memòria i Història: conflictes, oblits i construcció dels records col·lectius a Europa

Seminari Internacional Memòria i Història: conflictes, oblits i construcció dels records col·lectius a Europa
Girona, 19, 20 i 21 de març de 2009

A Catalunya i Espanya, l’actualitat dels debats sobre la memòria i la història, l’anomenada memòria històrica, la sacralització i el deure de memòria és un fet indiscutible que, com a la resta d’Europa, excedeix àmpliament el marc estricte de les disciplines acadèmiques i ocupa un espai important en les polítiques dels governs i dels mitjans de comunicació. És per això que el seminari es proposa abordar, des d’un prisma comparatiu i interdisciplinari, les complexes, dinàmiques i conflictives relacions entre la memòria individual, la història i la construcció dels records col·lectius a Europa durant el segle XX. Les reflexions d’alguns dels més importants especialistes en aquest temes contribuiran a promoure el debat i el coneixement d’un problema que ha canviat i està canviant la nostra relació amb el passat i el present.

Participants: Pedro Ruiz Torres (Universitat de València), Julio Aróstegui (Universidad Complutense de Madrid), Justo Serna (Universitat de València), Jörg Zimmer (Universitat de Girona), Ismael Saz (Universitat de València), Gabriele Ranzato (Università di Pisa), Patrizia Dogliani (Università di Bologna), Maria Ferretti (Universitat della Tuscia, Viterbo), Àngel Duarte Montserrat (Universitat de Girona), Anna Maria Garcia Rovira (Universitat de Girona).

Dissabte 21 de març:

*Matí: visita al Museu Memorial del Camp de Rivesaltes.

*Tarda: visita al Museu Memorial de l’Exili.

Organitza: Grup de Recerca Història, Memòria, Identitats (Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals del Institut de Recerca Històrica), en el marc del projecte de recerca “Èxodes de la Guerra Civil (Comarques Gironines)” (2007 EBRE 10).

Col·labora: Musée Mémorial du camp de Rivesaltes.Amb el suport de la Generalitat de Catalunya (2008ARCS2-00060), del Ministerio de Ciencia e Innovación i del Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera).

Direcció: Anna Maria Garcia Rovira (UdG)

Coordinació: Maximiliano Fuentes Codera (UdG)

Lloc de realització: Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (Pl. Ferrater Mora, 1. Girona).

Crèdits de lliure elecció: L’assistència i avaluació d’un treball donen dret a la convalidació d’un crèdit de la Facultat de Lletres de la UdG

Entrada lliure i gratuïta.

Més informació: Secretaria de l’Institut de Recerca Històrica. Facultat de Lletres, Universitat de Girona. Pl. Ferrater Mora, 1 – 17071, Girona.

Tel. (+34) 972 418 945; dir.irh@udg.edu

Aquest seminari forma part dels Tallers de Recerca del Màster d’Iniciació a la Recerca en Humanitats. Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura (UdG, Facultat de Lletres).

Programa:http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=EaS57u7wqTg%3d&tabid=10227&language=ca-ES

Exposició i actes "Sumaríssim 1939-1945. 70 anys dels primers consells de guerra a les Comarques de Girona"

Enguany es commemora el 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil i de l’inici de la cruel repressió franquista. Com associació i familiars de les víctimes del franquisme no ens podem quedar al marge d’aquesta trista commemoració que tant va influir en la vida dels nostres éssers estimats i en la trajectòria de les nostres famílies. 582 gironins van ser afusellats amb consells de guerra, 520 a les tàpies del cementiri de Girona , 59 al Camp de la Bota, 1 a Saragossa i 2 a Lleida.

És per tot això, que organitzem els següents actes:

- El 6 de març de 2009, a les 20.00. Inauguració de l’exposició “1939-1945: Setanta anys dels primers consells de guerra a les comarques de Girona”. Exposició de fotografies itinerant. Sala del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Figueres. Entrada gratuïta.

- El 15 de març de 2009, homenatge a Carles Rahola i a tots els afusellats de les comarques de Girona. Monument Carles Rahola, Girona.

- El 29 de març de 2009, a les 12:00. L’orquestra de Cambra de l’Alt Empordà farà un concert en homenatge i memòria a les víctimes del franquisme. Auditori Josep Viader, Casa de Cultura de la Diputació de Girona, a Girona. Entrada gratuïta.

- El 10 de maig de 2009, a les 12:00. Homenatge a totes les víctimes del franquisme. Cementiri vell de Girona. Ofrena floral i acompanyament musical. Porteu una fotografia del vostre familiar afusellat o empresonat pel règim franquista.

Homenatge als maquis, la guerrilla que s'enfrontà al franquisme

7 de febrer de 1939 l'exèrcit feixista ocupa Olot

7 de febrer de 2009 homenatge a la resistència

Conferència:

“Ramon Vila, Marcel.lí Massana i Quico Sabaté, la guerrilla anarquista rural i urbana”

Presentació de l’acte a càrrerc de Gabriel Alcalde Gurt. Director del’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Ponents:

Josep Clara Resplandis, professor d’Història Contemporània de la UdG i autor de nombrosos treballs com “La primera oposició al franquismo: els grups clandestins a la demarcació de Girona 1939-1950” o “Ramon Vila, Caracremada el darrer maqui catalá”.

Dolors Mrín Silvestre, doctora en Història Contemporània ha estudiat la història dels moviments socials europeos contemporanis. Autora entre d’altres de “Clandestinos. El maquis contra el franquismo 1934-1975”

Dissabte 7 de febrer a les 16,30h.a la sala d’actes de l’IMPC d’OLot (davant l’estació d’autobusos).

Organitza: CNT

http://olot.cnt.es/articles/925

IDENTITAT i EXILI (1939-2009)

La Fundació Congrés Català de Salut Mental,es complau adjuntar-vos el programa de les jornades:

"IDENTITAT i EXILI"(1939 - 2009)

·Girona, 5 de febrer de 2009

·Barcelona, 6 de febrer de 2009

·La Jonquera, 7 de febrer de 2009

Organitza:

*Universitat de Barcelona

*Universitat de GironaMuseu Memorial de l'Exili

*Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)

Amb el suport: Direcció General de la Memòria Democràtica

http://www.fccsm.net/

Còrsega 257, pal. - Tel.: 932 38 62 47 - Fax: 934 16 17 58 -

info@fccsm.net

Autobus a La Jonquera: 8,00h. des del Casal Cardener en Gracia.

Telèfon de contacte 93 210 08 03.

Preu: entre 12 i 15 € anada i volta.

Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)

El 22 de gener a les 19 h. Juntament amb la l’editorial Afers i la Universitat de Girona, presentació del llibre: Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), de Queralt Solé i Barjau.

Lloc: seu de la Fundació Universitat de Girona. Innovació i Formació (Pl. Jordi de Sant Jordi, 1 17002 Girona).

Aquest llibre omple una de les incògnites desconegudes de la Guerra Civil: l'estudi rigorós i concloent de les fosses comunes existents a Catalunya. L'autora explica de manera detallada quan, com i on neixen les fosses comunes per tota la geografia catalana, al mateix temps que documenta com milers de persones, majoritàriament soldades, han quedat fins avui com a subjectes clandestins de la història, sense que mai hagin tingut un lloc on poder ser honorados ni mai hagin gaudit d'una sepultura digna. Així mateix, l'obra aporta llum a un fet poc conegut, com és el trasllat, entre els anys 1959 i 1964, de les despulles de milers de soldats, combatents de l'exèrcit franquista i també del republicà, a la Vall dels Caídos, a Cuelgamuros (Madrid), el lloc on el general Franco va construir una tomba faraònica per al seu major honor i seu més gran glòria i la del seu règim.

http://editorialafers.com/afers/product_info.php?products_id=262

Jornades "Identitat i Exili"

Jornades Identitat i Exili (1939-2009)

“La llibertat viu lluny d’aquí, i això és L’EXILI”
William Shakespeare
(Traducció S. Oliva)

Dates:

·Girona, 5 de febrer 2009

·Barcelona, 6 de febrer 2009

·La Jonquera, 7 de febrer 2009

Organitza:Universitat de Barcelona ,Universitat de Girona ,Museu Memorial de l’Exili ,Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)
Amb el suport: Direcció General de la Memòria Democràtica

PRESENTACIÓ

A l’Estat Espanyol, la Guerra del 36, la gris, trista i horrible postguerra, poden ser considerats com a fets especialment cruents que perduren com a petjades, “marques” − ferides difícils de psi(ci)catritzar −, en la subjectivitat, tant d’aquells que en varen ser protagonistes directes, com en les generacions que els han succeït. Tot i haver patit una de les repressions més antigues i llargues, només s’ha començat molt recentment el treball de recuperació, impulsat des d’algunes Institucions i des del treball que aporten els historiadors i els periodistes. Aquest retard, és la conseqüència del silenci i de la por , de l’exili forçat i/o autoimposat que varen patir molts ciutadans, de l’arrasament econòmic i cultural sofert per aquest país i del pacte no escrit entre els partits que van liderar la transició política espanyola per silenciar la història, amb l’objectiu de “no reobrir les ferides” o “ no desvetllar fantasmes del passat”. Amb aquestes Jornades itinerants volem presentar mostres representatives de la cultura, la política i de la vida dels catalans a tot el món des de les disciplines que fins avui les han treballat. Tot plegat per intentar trobar l'ànima de la identitat i de l'activitat política i les seves conseqüències.

Volem donar testimoni d’aquells fenòmens collectius, que varen violentar la vida dels ciutadans obligant-los a abandonar el seu país, la seva família, la seva llengua, els seus ideals tant altament investits, i com això va atemptar contra seva salut individual, la de l’entorn i la del conjunt de la ciutadania.

Comitè Organitzador: Cinta Arasa, Regina Bayo-Borrás, Jordi Font, Anna Maria Garcia, Jordi Homet, Lluís Isern, Cecilia Lewintal, Anna Miñarro, Teresa Morandi, Isabel Nuñez, Joan Pijuan Cristina Rimbau, Estel Salomó, M. V. Schwarz

PROGRAMA:

·Dijous, 5 de febrer de 2009 Centre La Mercè. Girona

-16:00 h Acollida i registre dels participants

-16:30 h Inauguració i presentació de les Jornades

Anna Geli, Rectora de la Universitat de Girona. Anna Pagans, Alcaldessa de Girona. Miquel Caminal, Director del Memorial Democràtic. Víctor Martí, Director de la Fundació CCSM.

-17:30 h Exili, memòria i control social

Ponç Feliu, Ricard Vinyes, Margalida Capellà, Fina Birulés. Moderador: Jordi Homet

-18:30 h Pausa - Cafè

-19:00 h Els exiliats prenen la paraula

Carolina Ros, Enric Pararols, Tomàs Nadal. Moderadora: Liliana Montanaro

·Divendres, 6 de febrer de 2009 Aula Magna de la Universitat de Barcelona

-9:30 h Inauguració

Didac Ramirez, Rector de la Universitat de Barcelona. Moisés Broggi, Metge-cirurgià, Represaliat. Jaume Arnó, Periodista Exiliat a l’Argentina. Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona * (Pendent de confirmació)

-10:30 h Conferència: “Ventades de Pols: cent anys d’exilis i deportacions” Joan-Francesc Mira.

Moderadora: Cristina Rimbau.

-11:30 h Pausa - cafè

-12:00 h Exili, identitat i salut mental

Charles Alezrah ,Víctor Korman ,Teresa Morandi ,Anna Miñarro. Moderadora: Cecília Lewintal

-16:30 h Exili, oblit i mitjans de comunicació

Montserrat Armengou, Enric Bastardes, Jordi Planas. Moderadora: Regina Bayo-Borras

-18:00 h Pausa - cafè

-18:30 h Els exiliats prenen la paraula

Josefina Piquet, Maria Antònia Oliver, Núria Gallach, Joan Pi. Moderadora: Cinta Arasa

·Dissabte, 7 de febrer de 2009 Museu Memorial de l’Exili. La Jonquera

-10:00 h Retirada, exili i immigració

Josep Mayoral, Alcalde de Granollers. Pierre Aylagas, Alcalde d’Argelès de la Marenda. Nicolas Garcia, Alcalde d’Elna. Santi Vila, Alcalde de Figueres. Joan Font, Alcalde de Petra. Moderadora: Isabel Nuñez.

-11:30 h Pausa – cafè

-12.00 h Conferència: “Trauma i Memòria” Anna Maria Garcia. Moderadora: Mery Vilma Schwartz.

-13:30 h Cloenda

Josep Clusa, President Fundació CCSM. Jordi Cabezas, Alcalde de la Junquera, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

-14:30 h Acomiadament de l’alcalde de la Jonquera

-16:30 h Visita al Museu de l’exili a la Jonquera.

-18:00 h Projecció de les pel:lícules:

“L’Exode d’un peuple”, Louis Llech, França 1939, 36 mín., amb acompanyament musical de Virgile Goller, i “Une guerre sans fin”, M. Dupuy, França 2009, 52 mín. Acte organitzat en collaboració amb la Cinemateca Institut Jean Vigo de Perpinyà.

Lloc: Sala d’actes de “La Societat” de la Jonquera

Data i lloc de celebració:

·Girona, 5 de febrer de 2009 Centre la Mercè c/Pujada de la Mercè, 12

·Barcelona, 6 de febrer de 2009 Aula Magna de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585

·La Jonquera, 7 de febrer Museu Memorial de l’Exili c/Major, 43-47

Inscripcions: Preu: 20 €. Per formalitzar la inscripció, cal enviar a la secretaria de la jornada les dades personals (nom, professió, lloc de treball, adreça electrònica i adreça postal), juntament amb el comprovant de pagament, que es pot fer per transferència al c/c núm. 2100-3109-60-2200137911 o xec bancari a nom de FCCSM, amb data límit 30 de gener 2009.

Places limitades.

Secretaria Tècnica: Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) c/ Còrsega, 257. Pral. 08036 Barcelona. Tel. 932 386 247 – Fax 934 161 758 mailto:info@fccsm.net

Web: http://www.fccsm.net/

Amb la col:laboració de: Ajuntament d’Argelès, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament d’Elna Ajuntament de Figueres ,Ajuntament de Girona, Ajuntament de Granollers, Ajuntament de la Jonquera, Ajuntament de Petra

Jornades "La por a la memòria no tanca ferides" a Salt (Gironès)

Del 3 al 14 de novembre, organitzades per la Federació Intercomarcal de Girona de la CGT

LA POR A LA MEMÒRIA NO TANCA FERIDES

Jornades sobre la vila de Salt en el període de la república, la revolució, la guerra civil, l’exili i la repressió.

Exposició itinerant.“LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA-70è aniversari del 19 de Juliol del 1936”.

Del 3 al 14 de Novembre del 2008 a la Nau Kropotkin de la biblioteca pública de Salt. Totes les xerrades a les 20.30h.

PROGRAMA: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2291