15 de enero de 2014

Estimada Mª José ... recuerda que aunque a veces hay malas experiencias, nunca debes retroceder ni rendirte, quien persevera alcanza.
Joan Busquets i Verges. Exmaqui libertario del Berguedá 28/12/2013
"Muero contento, porque equivocado o no, muero por una idea" Manuel Barreiro dos días antes de ser fusilado 12/3/1939

lunes, 15 de junio de 2009

Andorrans als camps de concentració nazis. Aspectes d'Andorra durant la Segona Guerra Mundial - Andorra durant la Guerra Civil Espanyola





·"Andorrans als camps de concentració nazis. Aspectes d'Andorra durant la Segona Guerra Mundial"
Investigació sobre 13 andorrans que van ser deportats als camps de concentració nazis, a partir de reportatges anteriors dels mateixos autors, els quals han aconseguit trencar el silenci de moltes famílies i consultar per primer cop molts documents d'arxius d'Alemanya, Austria, Estats Units, França, Catalunya i Andorra. També s'extén sobre altres fets de l'època com ara el pas i detenció de refugiats de la Segona Guerra Mundial, el contraban, Ràdio Andorra, els Co-prínceps implicats, etc.
Exteriors presenta el llibre "Andorrans als camps de concentració nazis. Aspectes d'Andorra durant la Segona Guerra Mundial"
Després de dos anys de feina, la ministra d'Afers Exteriors i coordinadora del llibre, Meritxell Mateu, juntament amb els seus autors, Jorge Cebrián i Roser Porta, han presentat a la sala d'actes del Comú d'Escaldes-Engordany, "Andorrans als camps de concentració nazis. Aspectes d'Andorra durant la Segona Guerra Mundial". A l'acte hi van assistir prop de 200 persones que van poder escoltar les històries dels 13 andorrans que van passar pels camps de concentració i la narracíó d'altres esdeveniments que descriuen documents inèdits localitzats a arxius dels Estats Units, Àustria, Alemanya, Espanya i França.
El llibre
Anton Vidal Felipó va ser oficialment durant molts anys l’únic deportat andorrà als camps nazis perquè Montserrat Roig l’havia documentat al famós llibre Els catalans als camps nazis. L’any 2006, en ple boom de la recuperació de la memòria històrica, el llibre Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) de Benito Bermejo i Sandra Checa va ampliar la llista oficial afegint-hi Miquel Adellach, de Llorts, i Pere Mandicó Vidal, de Prats.
Els tres noms van aparèixer en un annex dedicat als estrangers i van cridar l’atenció dels historiadors Susanna Vela i Pere Cavero quan el volum va arribar a l’Arxiu Nacional i Vela va comunicar l’existència d’aquesta referència a Andorra.
Però parlant amb la gent de Canillo per ampliar les dades de seguida va ser evident que la història oficial no estava completa. La memòria popular tenia claríssim que hi havia hagut més deportats andorrans, que la llista no es reduïa ni molt menys a tres persones. A Ordino, les coses no van ser tan fàcils. Ningú volia parlar del tema, però alguns testimonis donaven per indiscutible també que hi havia hagut més detinguts andorrans a França que havien acabat als camps de concentració.
El llibre té el seu origen en diversos reportatges que el Jorge Cebrián i la Roser Porta van fer a El Periòdic d’Andorra i a Andorra Televisió documentant finalment 13 andorrans deportats als camps nazis. La historiadora i ministra Meritxell Mateu va voler que convertíssim aquells treballs periodístics, destinats a un consum més o menys immediat i que possiblement el temps s’emportaria, en un llibre d’història.
Es va fer una recerca en diversos arxius i, a més de documentar les històries dels 13 deportats, es van trobar diversos documents inèdits sobre Andorra i la Segona Guerra Mundial. Per això, es va decidir ampliar el tema del llibre i dedicar-lo no només als andorrans detinguts a França sinó també a què succeia a Andorra entre el 1939 i el 1945.
El llibre en tres grans apartats:-Andorra i la Segona Guerra Mundial. -Les 13 històries dels Andorrans deportats als camps nazis-Un Annex, amb documents reproduïts íntegrament, i que poden ser objecte de molts altres estudis. Aquest llibre és ple de fils per estirar. En el primer apartat, s'han buidat les actes del Consell General, on curiosament no apareix la paraula guerra gaire explítica, però sí referències a la situació europea i sobretot molta preocupació pel racionament, l’ordre públic i el control dels refugiats. S'ha recollit, per exemple, com el Consell demana a França ja el juny del 1939 (la guerra esclatarà al setembre) que els andorrans que viuen allà no siguin mobilitzats a l’exèrcit en cas de guerra.
Partint de documents de la vegueria francesa i dels serveis secrets nord-americans i del Memorial de la Shoah (un centre d’estudis jueus que és a París) es parla de l’amenaça dels nazis d’envair Andorra, de les detencions d’alguns jueus en territori andorrà, i de la relació de Ràdio Andorra amb els nazis. I també de les xarxes d’evasió que van ajudar els aliats i els jueus, i del paper del bisbat.
Andorra, tot i ser neutral, va rebre les conseqüències de la II Guerra Mundial, ja que durant un temps va tenir com a copríncepl el mariscal Pétain, el dirigent del govern col·laboracionista de Vichy. I això va afectar, per exemple, als jueus que van passar per la frontera i va deixar acostar els nazis fins al Pas de la Casa i molts cops, també dins del territori.
En aquest primer apartat també es parla dels andorrans emigrats a França, de la seva angoixa com a estrangers molt especials i dels seus problemes amb la documentació i la burocràcia.
El segon gran apartat ja analitza les 13 històries dels Andorrans als camps nazis. Fruit de la consulta dels arxius dels camps de concentració aporta documents sobre la seva detenció, a més de fotografies, fitxes i cartes enviades a les famílies d’Andora, que aquestes ens han cedit generosament.
Unes històries són molt més llargues que altres, Antoni Puigdellivol per exemple ocupa un capítol més llarg, i fins i tot és present en dues novel·les. Mentre que altres són més breus.
Tots els andorrans van ser detinguts en territori francès i per diversos motius: des del contraban (delicte greu en temps de guerra) fins a col·laborar amb la Resistència, ajudar nois que volien escapar del Servei de Treball Obligatori dels nazis o simplement coincidir en un tren amb persones jueves. O diversos d’aquests motius alhora.
Finalment a l’Annex es troben documents com informes secrets sobre la situació d’Andorra, informes del Comissariat d’Afers Jueus, i informes sobre alguns fets violents. I és que estem parlant d’una època de guerra i d’un territori de frontera, una combinació d’elements que pot portar l’individu a les accions més nobles i generoses però també a les més violentes.
Aquest llibre trenca un silenci de moltes dècades (el tema dels deportats era un tabú dins de les mateixes famílies andorranes), però no vol jutjar ningú, seria massa còmode des d ‘un temps de pau, des del nostre sofà. Sinó exposar uns fets de la història contemporània d’Andorra.
·"Andorra durant la Guerra Civil Espanyola"

Aquest és un llibre que il.lumina tres temes d'un considerable interès: la història d'Andorra al segle XX, en un sentit prou ampli, l'impate de la Guerra Civil Espanyola sobre el Principat i l'actuació d'una personalitat important, i no prou coneguda, com és Miquel Mateu. (Del pròleg de Josep Fontana).

La Librería de El Sueño Igualitario


Tlfs. 978 849970 - 686 110069

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++