15 de enero de 2014

Estimada Mª José ... recuerda que aunque a veces hay malas experiencias, nunca debes retroceder ni rendirte, quien persevera alcanza.
Joan Busquets i Verges. Exmaqui libertario del Berguedá 28/12/2013
"Muero contento, porque equivocado o no, muero por una idea" Manuel Barreiro dos días antes de ser fusilado 12/3/1939


domingo, 3 de agosto de 2008

“No demanem justícia ‘històrica’, només justícia”

Entrevista a Úlarel Nerdéfel, membre del Fòrum per la Memòria del País Valencià
Andreu Ginés i Sánchez. València, 28-7-2008
El passat 11 de juny es presentà per primer cop el llibre El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri. El llibre i un documental homònim (encara no editat) són la materialització de la feina que durant els darrers anys ha realitzat el Fòrum. Amb motiu de la presentació al centre social Terra de València, parlem amb Ularel sobre el llibre, el Fòrum i tot allò que envolta la cara més fosca del franquisme.
Té bona acollida el llibre? Ha tingut el ressò que esperàveu?
Sí, molta gent entén que és un document important per conèixer la repressió del franquisme a València. Ara, des del principi sabíem que hi ha gent que no està interessada en què es parle d´aquest tema. Per açò, és clar que alguns mitjans ni han dit ni diran res sobre la nostra investigació. En qualsevol cas, no hi havia treballs d´aquest tipus, que investigaren la repressió a gran escala, i per açò suposem que a llarg termini molta gent arribarà a conèixer-lo.
En què consisteix exactament aquest treball?
Hem fet dues coses, un llibre i un documental. El llibre, bàsicament, és una còpia literal, una transcripció, del registre de soterraments del cementeri de València, entre l´1-4-1939, quan cau València, i el 31-12-1945. És el període de major repressió. Pensem que qualsevol persona que llegisca algunes parts del llibre entendrà perquè hem volgut reproduir-ho: gent que mor per causes que no són malalties, com "fractura de cráneo", "schok tráumatico" o "asfixia por suspensión", la gran quantitat de xiquets i xiquetes que hi han, que ens permeten fer-nos una idea de les condicions de vida de la majoria, etc. A més a més, el llibre conté uns esquemes, els mapes interns, on podem apreciar la gran quantitat de gent que fou soterrada sense ser registrada, apuntada al registre. Ens podem preguntar: per què enterrar gent sense registrar-la? Sobretot en veure que es tracta de desenes de milers de persones. D´altra banda, el documental consisteix, fonamentalment, en declaracions de familiars de persones afusellades, perquè pugam comprendre què va passar. També ixen al documental algunes declaracions de membres del Fòrum per la Memòria del País Valencià i de la nostra advocada, explica la lluita que hem tingut amb l´Ajuntament de València per evitar la destrucció de l´única fosa que queda sense destruir al cementeri, la fosa de la secció setena dreta...
http://www.laccent.cat/article.asp?n=135&idart=1667

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++