Text: Manel Tomás, Fotos: Bert/ Arxiu FCBEl 14 de desembre del 1952, durant un partit entre el Barça i l'Espanyol, va tenir lloc una tragèdia a l'estadi de Les Corts per l'excés de públic i la repressió policial. Una tanca es va trencar i es va produir una allau humana. Aleshores la policia va carregar contra els ferits.
Aquell dia, com ja era habitual des de feia força temps, Les Corts presentavan un aspecte impressionat, amb les 48000 localitats del camp desbordades amb escreix. A més, aquesta afluència massiva es va veure afavorida pel fet de ser un partit de la màxima rivalitat, amb un Espanyol molt fort i líder de la Lliga i amb el FC Barcelona sis punts per sota. La jornada prometia ser memorable i ningú sospitava el drama que s'estava a punt de viure.
Cap al minut 19 de la primera part, poc després que l'Espanyol s'avancés al marcador, es va trencar una tanca protectora al Gol Sud per l'excés de público, i es va produir una enorme allau de gent que va provocar una gran confusió i molts ferits, a més d'un conflicte d'ordre públic. Víctor Pérez, un soci barcelonista que presenciava el partit des de Tribuna, recorda perfectament la pel·lícula dels fets: "Els caps policials van donar l'ordre als agents de carregar contra les persones que havien caigut al camp, cosa que van fer d'una manera brutal. El públic va reaccionar amb indignació i des de Tribuna es va sentir un crit d'assassins! que gradualment es va estendre a tot el camp. Paral·lelament, molta gent va intentar baixar al terreny de joc per tal de fer un muralla humana davant la policia", cosa que d'haver-se consumat hauria desencadenat un enfrontament molt greu. Així ho va veure el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, assegut a la Llotja presidencial, que va baixar ràpidament a la gespa per aturar la policia ("¡Paren inmediatamente!", els va dir) i substituir-la pel personal de la Creu Roja.
Víctor Pérez, que actualment té el número 675 de soci assegura que en aquell moment "la gent va ovacionar espontàniament Acebo Colunga, la cual cosa no era gens habitual en una època en qué els jerarques franquistes solien rebre les mostres de suport de manera programada". L'acció del governador va evitar una catàstrofe, atès que el pùblic, "donant una lliçó de civisme, va desistir del seu propòsit d'envair el camp". El partit va acabar amb victòria barcelonista per 2 a 1, però aquell dia, malgrat la transcèndencia del maxt, a la sortida del camp del que menys es parlava era de futbol. Pèrez afegeix: "Els comentaris eren d'indignació i de ràbia contra la policia. De fet, aquestes crítiques implícitament anaven també contra el régim dictatorial: als ambients franquistes existia una mala maror des de l'exitosa vaga de tramvies que va viure Barcelona a l'any 1951. Des d'aleshores els cossos repressius tenien un compte pendent amb la població."
Per bé que l'emmordassada premsa de l'època no ho va esmentar, en aquell trist incident va morir el soci barcelonista Mario Sans Domingo, 41 anys d'edat, a conseqüència dels cops de la policia. Vìctor Pèrez recorda: "En aquells moments ningú a Les corts sabia que hi havia hagut un mort; si ho haguéssim sabut sincerament no sé què hauria passat. Jo no ho vaig saber fins al dia següent, quan vaig anar a les oficines de Mèndez Vigo. Allí un empleat em va dir que la policia ens havia matat un soci".
Revista Oficial FC Barcelona · Agosto del 2008
