Defensar Madrid és defensar Catalunya: solidaritat en temps de guerra (1936-1939)Comissaris: Antoni Segura i Andreu Mayayo
Dates: del 5 de maig de 2009 al 31 de juliol de 2009
Lloc: Blanquerna Centre Cultural, Madrid
Amb la col·laboració de: Àrea de Relacions Institucionals de l'Ajuntament de Barcelona
El gener de 1937, enmig d'una ciutat assetjada per les tropes franquistes i durament castigada pels bombardejos de la Legión Condor alemanya, al cinema Barceló de Madrid s'estrenava Historia de dos ciudades de Jack Conway, recreació cinematogràfica de la popular novel·la de Charles Dickens sobre l'epoca de la Revolució Francesa. Aquest títol resumeix a la perfecció la tràgica experiència que van compartir les ciutats de Madrid i Barcelona durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). Amb dues ciutats, freqüentment confrontades i en constant competència dins dels àmbits polítics, econòmics, culturals i esportius, s'enfrontaven conjuntament al seu repte col·lectiu més important: combatre la màquina bèl·lica del feixisme. La temptativa de cop d'estat militar del 18 de juliol de 1936 contra el legítim govern republicà, va desembocar en una cruenta guerra civil que havia de significar el primer enfrontament als camps de batalla entre feixisme i democràcia, un enfrontament que esdevindria el pròleg de la II Guerra Mundial. A totes dues ciutats, Barcelona i Madrid, el cop d'estat va fracassar per la divisió dins l' exèrcit i el Cossos i Forces de Seguretat, així com per la resposta popular a l'aixecament militar. Pero la victòria sobre els colpistes va obrir un nou escenari bèl·lic on Madrid passaria a ser, durant els primers mesos de la guerra, la primera línia de combat entre els dos exèrcits, com a conseqüència dels desigs dels militars rebels de conquerir la capital d'Espanya per tal d'accelerar l'acabament de la guerra. L'heroica resistència de Madrid va prendre trets llegendaris, amb lemes com "No pasarán" i "Madrid será la tumba del fascismo" que entrarien a formar part de la Història en majúscules del segle XX. En aquest context, Barcelona en particular, i Catalunya en general, va respondre de l'única manera que es podia fer davant d'un combat a vida o mort: amb la solidaritat. Les campanyes d'ajuda militar i humanitària de Barcelona cap a Madrid van enfortir els llaços entre les dues ciutats, van lligar la sort i el destí de totes dues a una impossible victòria sobre la superior maquinària bèl·lica feixista. La present exposició pretén rescatar la història de solidaritat entre les dues ciutats en uns moments dramàtics i decisius del nostre passat més recent, una història compartida que dóna vida a les paraules de Pablo Neruda, la solidaritat és la tendresa dels pobles.
En enero de 1937, en medio de una ciudad asediada por las tropas franquistas y duramente castigada por los bombardeos de la Legión Condor alemana, en el cine Barceló de Madrid se estrenaba Historia de dos ciudades de Jack Conway, recreación cinematográfica de la popular novela de Charles Dickens sobre la epoca de la Revolución Francesa. Este título resume a la perfección la trágica experiencia que compartieron las ciudades de Madrid y Barcelona durante los años de la Guerra Civil (1936-1939). Ambas ciudades, frecuentemente confrontadas y en constante competencia dentro de los ámbitos políticos, económicos, culturales y deportivos, se enfrentaban conjuntamente a su reto colectivo más importante: combatir la máquina bélica del fascismo. La tentativa de golpe de estado militar del 18 de julio de 1936 contra el legítimo gobierno republicano, desembocó en una cruenta guerra civil que debía significar el primer enfrentamiento a los campos de batalla entre fascismo y democracia, un enfrentamiento que acontecería el prólogo de la II Guerra Mundial. En las dos ciudades, Barcelona y Madrid, el golpe de estado fracasó por la división dentro el ejército y el Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, así como por la respuesta popular al levantamiento militar. Pero la victoria sobre los golpistas abrió un nuevo escenario bélico donde Madrid pasaría a ser, durante los primeros meses de la guerra, la primera línea de combate entre los dos ejércitos, como consecuencia de los deseos de los militares rebeldes de conquistar la capital de España con tal de acelerar el final de la guerra. La heroica resistencia de Madrid tomó lemas legendarios, como "No pasarán" y "Madrid será la tumba del fascismo" que entrarían a formar parte de la Historia en mayúsculas del siglo XX. En este contexto, Barcelona en particular, y Catalunya en general, respondió de la única manera que se podía hacer delante de un combate a vida o muerte: con la solidaridad. Las campañas de ayuda militar y humanitaria de Barcelona en Madrid fortalecieron los lazos entre las dos ciudades, ataron la suerte y el destino de las dos a una imposible victoria sobre la superior maquinaria bélica fascista. La presente exposición pretende rescatar la historia de solidaridad entre las dos ciudades en unos momentos dramáticos y decisivos de nuestro pasado más reciente, una historia compartida que da vida a las palabras de Pablo Neruda, la solidaridad es la ternura de los pueblos.
No hay comentarios :
Publicar un comentario