Comunicado 20/2/2010
És lamentable que en un estat que encara manté estructures institucionals i socials, les quals l’anomenada Transició ha deixat quasi intocables (“cal canviar-ho tot per a que res canviï”, com deia Lampedusa), les querelles d’organitzacions ultradretanes com Manos Limpias, Libertad e Identitad, i Falange Española de las Jons, acusant el jutge Garzón de prevaricació, siguin acceptades. És molt lamentable, però no estrany. Tampoc no ho és que el Magistrat Luciano Varela Castro, de la Sala Penal del Tribunal Suprem, hagi acceptat mitjançant la seva interlocutòria la tesi dels denunciants.
Des del nostre punt de vista, és d’aplicació l’article 15.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966: “Res del disposat en aquest article s'oposarà al judici ni a la condemna d'una persona per actes o omissions que, en el moment de cometre's, fossin delictius segons els principis generals del dret reconeguts per la comunitat internacional”, norma que invalida i anul·la la Llei de Amnistia de 1977 pel que fa els crims de lesa humanitat, com han manifestat el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Parlament Europeu o el Consell d'Europa.
Hem estat crítics en ocasions davant d’algunes actuacions del jutge Garzón. Però aquest cop hem de mostrar la nostra preocupació per la persecució a l’únic jutge que fins ara s'ha atrevit a l’estat espanyol a investigar els esmentats crims de lesa humanitat, de manera que pugui acabar jutjat i inhabilitat pel fet de complir els mandats del Dret Internacional respecte els greus crims comesos pel franquisme.
Una situació d'aquestes característiques no té precedent ni a Europa ni a l’Amèrica Llatina, on la Comissió i la Cort Interamericanes de Drets Humans han vingut declarant nul·les totes les legislacions d’amnistia aprovades per institucions democràtiques en aquells països que després de concloure períodes dictatorials, van pretendre amnistiar els crims contra la humanitat comesos pels règims dictatorials respectius.
Per això, reiterem el nostre suport a la interlocutòria del jutge Garzón com una eina més en la lluita contra el despropòsit que significa la Llei de la Memòria Històrica, contra els sectors de la judicatura més reaccionaris i contra la conscient passivitat de l’administració, la qual s’ha negat a reconèixer efectivament els més elementals drets de les víctimes del franquisme i dels seus familiars, tot ignorant que es tracta de delictes contra la humanitat sense prescripció.
Perquè no és només una qüestió de “Memòria” sinó de “Dret” a exigir enfront d'aquesta incontestable anormalitat jurídica. En aquest sentit, i constatant la incapacitat existent per a arribar a una completa i efectiva “veritat, justícia i reparació”, requerim el manteniment i les vies de reivindicació i mobilització social que:
a) denunciïn els incompliments de la vigent, ineficient i deplorable Llei de Memòria Històrica;
b) exigeixin els canvis legals (canvi de l’actual Llei de Memòria Històrica) i administratius que cobreixin les seves evidents mancances, amb l'anul·lació de totes les sentències dels tribunals repressors franquistes;
c) requereixin el compliment de la legislació internacional sobre Drets Humans i altres pactes signats pel nostre país, però ignorats; i
d) promoguin la creació d'una Comissió de la Veritat o entitat similar, independent, participada per totes les parts i vinculant, que esdevingui el mecanisme per a articular aquestes necessàries i urgents reivindicacions.
Denunciem, per tant, la insuficient voluntat del Govern, institucions i resta d'administracions públiques sobre aquest tema, manifestant el nostre ferm suport i participació en totes les iniciatives encaminades a aconseguir una plena recuperació de la Memòria Històrica com reivindicació d'importància cabdal pel que suposa de justícia envers les víctimes del franquisme, com la que ha emprés el jutge Baltasar Garzón.
Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes
No hay comentarios :
Publicar un comentario