15 de enero de 2014

Estimada Mª José ... recuerda que aunque a veces hay malas experiencias, nunca debes retroceder ni rendirte, quien persevera alcanza.
Joan Busquets i Verges. Exmaqui libertario del Berguedá 28/12/2013
"Muero contento, porque equivocado o no, muero por una idea" Manuel Barreiro dos días antes de ser fusilado 12/3/1939

lunes, 24 de noviembre de 2008

VI Jornadas Memorial Democràtic a la UPC

Desde hace unos cuantos años, desde que la Universitat Politècnica de Catalunya invistió como doctores honoris causa a Gregorio López Raimundo, Maria Salvo y Agustí de Semir, en representación de la resistencia antifranquista, desde la Cátedra UNESCO de Técnica y Cultura de la UPC hemos celebrado anualmente unas Jornadas, durante las cuales editamos material interesante. El próximo jueves 18 de diciembre de 2008, desde las 12 horas hasta las 19, tendrá lugar la VI Jornada. Te envío, en ficheros adjuntos, el programa de las conferencias, así como el preámbulo del libro que se repartirá gratuitamente a las personas asistentes.Estás, pues, invitado, y te ruego hasta extensiva esta invitación a todas aquellas personas interesadas en la Memoria Histórica.
Saludos cordiales de Guillermo Lusa.

VI JORNADA MEMORIAL DEMOCRÀTIC A LA UPC


TÈCNICA, MEDICINA, GUERRA CIVIL I POSTGUERRA


Dijous, 18 de desembre de 2008


12.15 Anton Pujol (Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica; Grup d’Investigació d’Història de la Salut, Universitat de Illes Balears) “Els atacs a Catalunya des de la Base d’hidros de Pollença”


13.15 Presentació del llibre de Montserrat Armengou Martin i Ricard Belis Garcia Ramon Perera, l’home dels refugis


15.30 Presentació del volum VI de Fem memòria per fer futur, El Fons “Ramon Perera” de Montserrat. Imatges de la defensa passiva a Catalunya (1938-1939). Hi intervindran Jaume Valentines Álvarez , Marc Taxonera, Guillermo Lusa i Antoni Roca Rosell

16.30 Guillermo Lusa (Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica, Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Universitat Politècnica de Catalunya), “L’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona: depuració i autarquia (1939-1940)”.

17.30 Pausa


18.00 Àlvar Martínez Vidal (Centre d’Història de la Ciència, Universitat Autònoma de Barcelona), "Exili, medicina i filantropia: imatges de l'Hospital Varsovia de Tolosa de Llenguadoc".


Dia: dijous 18 de desembre de 2008

Lloc: Aula Capella de l’ETS Enginyeria Industrial de Barcelona, Diagonal 647, 08028 Barcelona (Metro: Palau Reial; Trambaix; autobusos: 7, 33, 60, 67, 68)


Inscripció i assistència gratuïta: Catunesco.Tecnicacultura@upc.edu

S’obsequiarà amb el volum VI de la publicació Fem memòria per fer futur.


Organitzen: http://www.upc.edu/cutc


Presentació: L’enginyeria com a eina de la pau


L’enginyeria és una activitat humana que no escapa a les contradiccions que té la nostra existència. Molt sovint es posa de manifest -es denuncia!- la participació de l’enginyeria en els afers de la guerra, com a mitjà per adquirir més agressivitat, més eficàcia destructora, més potència. Aquest és un fet que ha acompanyat la història de l’enginyeria des de temps immemorials, des del moment en què la guerra passà a formar part de la vida social.


En moments de guerra, l’activitat social es polaritza i les finalitats militars passen irremeiablement a ser una prioritat. Aquest fou el cas de la societat catalana dels anys 1936-1939, que no havia estat especialment vinculada a l’activitat militar, però que es reorientà de manera decidida per fer front als reptes de la guerra civil. S’organitzà, per exemple, una indústria de guerra, com hem recordat en jornades anteriors del Memorial Democràtic.


La guerra també generà la necessitat de la protecció de la ciutadania, el que en els anys 1930 s’anomenà Defensa Passiva, per distingir-la d’un altre tipus de defensa, basada en l’armament. Després que ho fessin diversos ajuntaments, com el de Barcelona, la Generalitat de Catalunya organitzà una Junta de Defensa Passiva, l’objectiu de la qual era organitzar la protecció de la ciutadania i de les instal·lacions més sensibles de la societat catalana. El número de Fem Memòria per fer Futur que presentem reflecteix una part de l’activitat de la Junta de Defensa Passiva i d’un dels seus tècnics, l’enginyer industrial Ramon Perera Comerma.


Vàrem saber de Ramon Perera gràcies al magnífic treball sobre els refugis antiaeris de Barcelona publicat per Judit Pujadó el 1998. Pujadó ens havia contactat ben bé un any abans per demanar-nos ajut sobre els aspectes tècnics de la construcció de refugis, ajut que en aquell moment no vàrem poder satisfer. Ara, tanmateix, Pujadó ha esdevingut una experta en aquesta matèria. En el treball de Pujadó, es mencionava l’activitat de Ramon Perera i s’hi reproduïa el seu diari de la fi de la guerra civil, junt amb una nota sobre el lliurament del seu arxiu a la Biblioteca del Monestir de Montserrat.


El juliol de 2006, Montserrat Armengou i Ricard Belis presentaren el seu documental “L’home que va salvar Barcelona”, un documental de Televisió de Catalunya que contenia una recerca sobre la construcció de refugis a Barcelona, el paper que Ramon Perera hi havia jugat i, a més, la recepció dels coneixements de Perera a Anglaterra, on va exiliar-se el 1939. El llibre que acaba de presentar-se complementa perfectament el documental, pel que fa a les argumentacions i les fonts.


En aquest context, vàrem visitar l’arxiu de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, on el pare Marc Taxonera ens mostrà el llegat de Perera. Aquest llegat consta fonamentalment d’imatges, que Perera i els seus col·legues de la Junta de Defensa Passiva van obtenir en la seva tasca de coordinació de la construcció de refugis a Barcelona i a diverses localitats de Catalunya. Les imatges estan acompanyades d’uns textos explicatius breus –unes Notes- i de la reproducció del diari de Perera dels mesos finals de la guerra civil. Excepte els arxius de fotògrafs, els arxius personals contenen una documentació variada, generalment manuscrita. En el cas del llegat de Perera a l’arxiu de la Biblioteca de Montserrat, el contingut és fonamentalment gràfic, cosa que el fa prou singular.


Aquesta singularitat ens va portar a la idea que, per difondre l’existència del fons i per facilitar-ne la seva consulta, podríem fer-ne una reproducció facsímil. Quan Perera va dipositar el fons a Montserrat el 1981, va entregar 24 carteres amb negatius, però també una sèrie de positivacions d’aquests negatius, que per Perera servien per accedir més fàcilment al contingut de la col·lecció d’imatges. És aquesta sèrie de positivacions que oferim en aquesta publicació, junt amb reproduccions dels escrits que acompanyen la col·lecció d’imatges, generalment per comentar-ne el contingut, i en un cas per suplir la inexistència d’imatges. En efecte: amb la retirada el gener de 1939, Perera i el seu equip deixaren de fer fotografies o, en tot cas, ell no les ha conservat. Per aquest període, Perera reprodueix les notes corresponents del seu diari, un diari que, malauradament, no tenim localitzat.

En l’estudi que ha portat a terme, Jaume Valentines ens dóna una sèrie de camins per avaluar la contribució de Ramon Perera. Valentines ha dirigit la reproducció de la col·lecció d’imatges tal com apareix, elaborant els criteris necessaris per a la seva consulta. Valentines ha emmarcat el llegat de Perera en la Junta de Defensa Passiva i en l’acció per preservar la ciutadania dels atacs aeris. De l’estudi de Valentines, veiem que a Perera li tocà desenvolupar una enginyeria per protegir la ciutadania, una enginyeria, en definitiva per la pau.


Volem fer constar, en nom de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, el nostre agraïment al Monestir de Montserrat, i en particular al responsable de l’arxiu, el pare Marc Taxonera, que ens ha cedit les imatges del Fons Perera per a la seva reproducció. D’aquesta manera, el fons que Ramon Perera va dipositar-hi estarà més a prop de la ciutadania i del món de la investigació històrica.


Guillermo Lusa Monforte

Antoni Roca Rosell

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++