15 de enero de 2014

Estimada Mª José ... recuerda que aunque a veces hay malas experiencias, nunca debes retroceder ni rendirte, quien persevera alcanza.
Joan Busquets i Verges. Exmaqui libertario del Berguedá 28/12/2013
"Muero contento, porque equivocado o no, muero por una idea" Manuel Barreiro dos días antes de ser fusilado 12/3/1939

miércoles, 20 de enero de 2010

L'exili balear a Mèxic de Artur Parron Guasch

La importància de la Guerra Civil a les Illes és inqüestionable i per a entendre-la en la seva complexitat, cal conèixer l’exili posterior, un fenomen no gaire estudiat per la historiografia balear.
Aquesta és la història de l’exili balear a Mèxic, la història dels grans oblidats entre els vençuts de la guerra. Així mateix, és un homenatge a aqueix país i als homes i dones originaris de les Balears que van haver de fugir per a salvar-se del feixisme a l’Estat espanyol i a Europa.

L’exili balear a Mèxic vol ser una mena de diccionari dels oblidats “bé que amb gran figures com el polític Antoni M. Sbert o l’antropòleg Àngel Palerm”, dels qui no apareixen en les històries locals dels nostres pobles, dels qui van desaparèixer sense fer soroll i s’entregaren a un nou país, Mèxic, que els va acollir en un doble acte de solidaritat excepcional i de calculat interès demogràfic.
Artur Parron Guasch (Eivissa 1973) és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (1996). Entre 1997 i 2004 va viure a la ciutat mexicana de Puebla, on va cursar el mestratge en història a la Universitat Autònoma Puebla, i on va elaborar la seva tesi sobre l’exili republicà espanyol el 2002. A Mèxic va entrar en contacte amb els sectors exiliats i els seus centres de reunió, com també amb els descendents de l’exili balear. Va ser professor d’Història Universal i Història d’Amèrica a la Universitat Iberoamericana UIA% i a la Universidad Popular Autónoma de l’Estat de Puebla UPAEP.
Ha publicat La guerra civil a Eivissa i Formentera (1936-1939), Edicions Documenta Balear (2000), La guerra civil i el primer franquisme a Eivissa i Formentera (2001), amb el qual va guanyar el premi Vuit d’Agost del Consell d’Eivissa i Formentera, L'exili balear a Mèxic, Edicions Documenta Balear (2009) i articles en publicacions periòdiques com El Temps, Eivissa i Serra d’Or.
Viu a Formentera i és membre actiu del moviment de recuperació de la memòria històrica a les Pitiüses.

La Librería El Sueño Igualitario

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++