15 de enero de 2014

Estimada Mª José ... recuerda que aunque a veces hay malas experiencias, nunca debes retroceder ni rendirte, quien persevera alcanza.
Joan Busquets i Verges. Exmaqui libertario del Berguedá 28/12/2013
"Muero contento, porque equivocado o no, muero por una idea" Manuel Barreiro dos días antes de ser fusilado 12/3/1939

martes, 24 de marzo de 2009

21 de març, davant del Palau de la Generalitat de Catalunya: La importància dels conceptes Veritat, Justícia i Reparació


El passat dissabte dia 21 de març, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes va convocar una concentració a la plaça de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat per a demanar Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes del franquisme. Aquests drets encara no han estat recollits, ni aplicats per cap dels governs democràtics d’aquest Estat. La llei 52/2007, denominada popularment com a Llei de la Memòria, no ha fet front, ni ha satisfet les demandes dels familiars, amics i associacions de defensa dels drets de les víctimes de la dictadura feixista del General Franco. La pedra angular de totes aquestes reivindicacions és l’anul·lació dels judicis del franquisme. Els descendents i els recuperadors de la memòria dels lluitadors antifranquistes no volem certificats de bona conducta per als nostres ni tampoc peregrinacions inútils pels jutjats, per a perdre el poc temps que els hi queda a molts dels que esperen justícia. La nostra reivindicació passa per fer visible aquesta demanda en la figura del que va ser el president de tots el catalans, Lluís Companys i Jover, assassinat pel franquisme i humiliat per la democràcia. Aquesta democràcia no ha estat a l’alçada, no ha sabut dignificar la figura d’un president democràtic afussellat pel feixisme, cas sense comparança a Europa, i encara no ha anul·lat el judici que el va condemnar.


No en tenim prou només amb homenatges, flors, cants i fotografies agraïdes, és l’hora de la reivindicació, és l’hora de la Justícia.


Esperem poder comptar amb tots els que pensen que després de 70 anys de la victòria dels colpistes, de 40 anys de repressió brutal de la dictadura que van instaurar, de dècades de manca de llibertats, d’una eternitat de silenci, s’ha d’actuar. Lluitar per l’herència democràtica que van defensar els guardians del poder legítim avalat pel poble no és només un dret, és un deure.


El proper mes tornarem a estar al mateix lloc amb la mateixa reivindicació i esperem contar amb vosaltres al darrere d’una pancarta que reflecteix que ja és el moment dels drets humans: Veritat, Justícia i Reparació. Anul·lació dels judicis del franquisme.


Recollint signatures, arreplegant històries.


A la taula on es recollien signatures per a l’anul·lació del judici al President Companys i de tots els judicis del franquisme, no només es van aconseguir 200 signatures en menys de dues hores, es van recollir un munt de solidaritats i d’històries xiuxiuejades a cau d’orella.


“Saps, el meu pare va ser regidor al primer consistori republicà de la ciutat de Barcelona. Sota nostra hi vivia un veí que al dia següent d’entrar les tropes franquistes, el 27 de febrer, es va presentar a l’edifici vestit de falangista de cap a peus per a denunciar el meu pare per separatista i roig. El pare va marxar a l’exili.”


“El meu oncle va morir a la batalla de l’Ebre, mai hem recuperat el seu cos, no sabem on va deixar la seva vida. El pare va estar a la presó, mira si en tinc motius per signar.”


“[Amb emoció] Moltes gràcies per estar aquí, per fer el que feu.”


“Jo sóc anticlerical, quantes coses va fer i fa l’Església, moltes culpes per les que no han demanat perdó.”


“Això no crec que serveixi per res, tants anys i encara estem al mateix lloc, de tota manera s’ha de demanar el que és just. On he de signar?.”


“S’anul·laran tots els judicis del franquisme, els que es van jutjar aplicant la llei de vagos y maleantes?”


“Jo ho dic a la cara a qui calgui, aquest feixistes van ser uns fills de puta, no en cal signar res, jo no m’amago. [Un home gran que darrera aquesta exposició de principis tenia por de deixar per escrit allò que cridava al vent]”


“Jo sóc nebot d’un ministre de la República, me’n recordo perfectament de com els diumenges anava a veure Indalecio Prieto per llegir-li els llibres que ell ja no podia llegir per problemes a la vista.”


“[Signants] Rebeu la solidaritat del poble d’Euskadi a través de les nostres signatures. [Organitzadors] En tenim més signatures de fora de Catalunya que d’aquí. [Signants catalans] No ens estranya gens.”


“Sóc italià puc signar?... el meu home és anglès pot signar?... sóc holandesa seria possible afegir-me a la campanya?... Sóc sueca, grega, colombiana.... La solidaritat amb les causes justes no tenen fronteres. Podeu signar, moltes gràcies a tots.”


“Vull fulles per a recollir signatures, on les he d’enviar després?”


“Ja és hora, ja és hora, és una vergonya que encara estem així. Moltes gràcies per estar aquí.”


Gràcies a totes i a tots per apropar-vos a nosaltres.

mesadecatalunya.blogspot.com

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++