La nostra Associació es va constituir el gener de l’any 1976, immediatament després de la mort del criminal de guerra el general Franco, però no va ser autoritzada fins l’any 1980, el ministre de Governació d’aquella època en Martín Villa, ens hi va posar tota mena d’inconvenients i dificultats per poder-nos legalitzar.
Els nostres objectius han estat:
a) Que en el Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc no s’hi enterrés a ningú més.
b) Arranjar aquell lloc, que era com un abocador de deixalles de les barraques de Montjuïc.
c) Fer un monument als immolats per subscripció popular, l’autor de l’obra va ésser l’escultor Ferran Ventura germà d’un afusellat.
d) Retre homenatge cada any el diumenge més proper al 15 d’octubre, a tots els assassinats i enterrats en el Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc i d’altres indrets.
e) Aconseguir l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars dictats per aquells tribunals militars il·legals.
De tots aquests objectius l’únic que no hem aconseguit és l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars, malgrat que hi hem estat treballant i lluitant amb tota la nostra força i a tots els nivells polítics.
A Catalunya el President de la Generalitat en Josep Tarradellas, no va voler saber mai res de nosaltres, fins i tot, es va negar a donar-nos audiència i va menysprear la nostra invitació a retre homenatge al President Companys i als republicans assassinats.
El President Jordi Pujol, molt bones paraules però mai es va dignar a portar un ram de flors al monument dels immolats del Fossar de la Pedrera, malgrat ser-hi convidat cada any, com tampoc no va fer res durant els 23 anys del seu mandat a favor de l’anul·lació del judici del President Companys i de la resta de republicans. La seva opinió és la de que hem d’oblidar per no reobrir ferides. És que han estat tancades? Nosaltres mai no hem demanat venjança, el que reclamem és justícia.
El President Pasqual Maragall, va ser l’alcalde de Barcelona que va arranjar el Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, després d’una lluita constant durant set anys, però quan va ésser President de la Generalitat, volia desvirtuar el que representa aquell lloc sagrat pels familiars, volia inscriure a les columnes que hi ha amb els noms dels afusellats, els de les persones que foren assassinades durant la revolta de la guerra civil, dels quals no n’hi ha cap d’enterrat en aquell Fossar, actitud totalment irresponsable i què per tant ens hi vàrem oposar amb totes les nostres forces.
El President José Montilla en nom de la Generalitat de Catalunya, ens va concedir el passat 23 d’abril la Creu de Sant Jordi de l’any 2008, pels treballs que hem vingut desenvolupant durant tots aquets anys, per la recuperació de la memòria dels represaliats pel franquisme, però de moment no hem tingut cap resposta a les nostres peticions en relació a l’anul·lació dels judicis, que li vàrem fer per escrit el 28 de maig de 2008.
La mal anomenada Llei de la Memòria Històrica que va ésser aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de Desembre de 2007, per la majoria dels grups parlamentaris, excepte, E. R. C. i el P. P., per raons naturalment molt diferents, evidencia que estem davant d’un nou incompliment dels compromisos del govern Rodriguez Zapatero, la Llei tanca en falç la reparació dels danys causats a les víctimes del franquisme, ha tingut un procés de tramitació complex i massa llarg, es va estar demorant i retenint per la covardia política del Govern, amb un resultat totalment indigne i humiliant, que no satisfà als familiars de les víctimes, ha estat la burla i l’escarni més greu que se’ls ha fet en plena democràcia, no dóna cap possibilitat de rehabilitar jurídicament a tots aquells homes i dones a qui se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República.
La Llei de la Memòria Històrica només deroga les lleis franquistes que encara eren vigents, però no les anul·la per il·legals, tàcitament els judicis sumaríssims militars dictats per aquells tribunals il·legals, queden automàticament reconeguts com legals, doncs la derogació no té efectes retrospectius.
Cap dels Governs catalans que hem tingut amb anterioritat a l’actual, no han pres cap iniciativa per la rehabilitació jurídica del President Lluís Companys i de la resta de republicans, que nosaltres sapiguem no s’ha complert l’acord que va prendre el Parlament de Catalunya el dos d’octubre de 2008, de que es farien totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per aconseguir-ho, com tampoc s’ha reclamat el compliment del que va prometre públicament en una roda de premsa la Vicepresidenta del Govern Espanyol el 15 d’octubre de 2004, en el Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, lloc on va ser assassinat el President Companys, la paraula pública d’un Ministre no té cap valor moral ni jurídic.
Tant CiU i com el P. S. C., han demostrat una indiferència i un desinterès per la rehabilitació del President Lluís Companys i de la resta de republicans totalment incomprensible pels familiars, malgrat que entre els seus militants i votants hi ha famílies que van ser represaliades.
A l’any 2003, vàrem prendre la iniciativa de fer una campanya demanant l’adhesió d’uns 120 Ajuntaments de Catalunya, de les quatre Diputacions Catalanes i de les Comunitats Autònomes no governades pel Partit Popular, per demanar al Govern Central l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims militars, a la vista de la incomprensió en que ens trobàvem per part d’alguns partits polítics.
El resultat fou molt positiu ens van contestar favorablement la majoria dels ajuntaments, aquests representaven un cens de població de més cinc milions de ciutadans, si van negar els de Cervera (CiU), Gironella (ERC), La Pobla de Claramunt (CiU), Montornés del Vallès (PSC), Sùria (ERC) i Tortosa (PSC).
S’adheriren les quatre Diputacions catalanes i les Comunitats Autònomes de Catalunya (Govern i Parlament), Andalucia, Castella – La Manxa, País Basc i Extremadura, es negaren Aragó i Astúries.
Totes les adhesions les enviarem junt amb un escrit al President del Govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, demanant l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars de tots els republicans, dictats per uns tribunals militars il·legals i que foren condemnats a la pena de mort per REBELIÓ MILITAR.
A resultes d’aquesta petició fórem convocats el 2 de desembre de 2004 per a anar Madrid al Ministeri de la Presidència, ens va rebre en nom de la Vicepresidenta el Subsecretari acompanyat de tres membres del mateix Ministeri, exposàrem de paraula i per escrit les nostres inquietuds, en relació a l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars, la veritat és que fórem molt atents, ens escoltaren i donaren moltes esperances, ja que aquesta era també la voluntat del Govern i molt en particular per part del President.
Després han fet tot el contrari, ens van enganyar, a l’hora de la veritat han fet marxa enrere per por a una reacció desmesurada de l’extrema dreta, dels militars i de l’església, pel que podem comprovar encara estem en una democràcia vigilada pels poders fàctics franquistes.
El 25 de novembre de 2008, el Congrés dels Diputats, va tornar a refusar per segona vegada la proposició de Llei per l’anul·lació del judicis que va presentar el diputat Joan Tardà d’E. R. C, amb els vots en contra dels grups parlamentaris Partido Socialista Obrero Espanyol, Partit Socialista de Catalunya i Partido Popular; Convergència i Unió, aquesta vegada es va abstenir i van votar a favor el Partit Nacionalista Basc, una part del Grup Mixt i naturalment Esquerra Republicana de Catalunya.
No entenem com un diputat català del P. S. C., acceptés en nom del grup socialista defensar la no rehabilitació jurídica dels republicans represaliats en el Congrés dels Diputats, el dia 25 de novembre de 2008.
Volem agrair públicament al diputat Joan Tardà, la seva tossuderia i la lluita que està portant amb fermesa enfront d’un Congrés dels Diputats i d’un Govern, que no tenen la voluntat de voler rehabilitar els republicans que foren assassinats.
La Conferència Episcopal Espanyola, està totalment en contra de la Llei de la Memòria Històrica, així ho han manifestat públicament, diuen que s’ha d’oblidar, alguna cosa els hi deu remoure la consciència que ho vulguin amagar, però ells beatifiquen els seus capellans morts en una tragèdia que organitzà el feixisme espanyol i la pròpia església contra de la República.
El Bisbe de València està fent construir una església sobre uns terrenys públics cedits per l’ajuntament, a la memòria dels 247 capellans que perderen la vida a conseqüències de la revolta militar, ells no practiquen l’exemple, són venjatius, ni perdonen, tenen la rancúnia a flor de pell, i exigeixen de nosaltres l’oblit.
A la mateixa ciutat de València s’han descobert varies fosses amb uns trenta mil cossos d’homes, dones i criatures amb el cap esberlat o esclafat, assassinats amb la benedicció de l’església i aquesta no ha fet cap pas per honorar-los, on és la caritat que prediquen?
Actualment tenim un Govern espanyol en el que hi havíem posat totes les nostres esperances, però ens ha decebut, no ha complert les promeses que havia fet de que serien rehabilitats jurídicament.
Quan el PSOE estava a l’oposició, el 2 de setembre 2003 van presentar en el Congrés dels Diputats, un projecte no de llei per l’anul·lació dels judicis sumaríssims militars a través del diputat Jesús Caldera i que a l’any següent va ésser Ministre de Treball, no va prosperar per que en el Congrés el P.P. tenia la majoria absoluta, però ara que governen no s’han immutat ni s’han posat vermells per negar el que havien reclamat i promès, pel que sembla les coses no es veuen del mateix color quan s’està a l’oposició o en el govern.
Aquesta actitud imperdonable dels governants, ha estat imposada pels vergonyants pactes a la transició, es va acceptar tot el que els van imposar els franquistes, els militars i l’església, per por a no aconseguir la democràcia, però quina democràcia tenim que nega la rehabilitació jurídica dels que van lluitar per les llibertats democràtiques?
La Llei d’Amnístia de l’any 1977, només es va fer per protegir els franquistes, doncs, els presos polítics que encara estaven a la presó no havien de ser amnistiats, el seu delicte era lluitar per la democràcia i per tant si entràvem en un sistema democràtic no havien de ser amnistiats, havien de ser posats al carrer sense càrrecs i no burlar-se’n amb el perdó, va ser la primera injustícia que va cometre la incipient democràcia i que va ser acceptada pels pares de la transició.
Les Nacions Unides ha recomanat al Govern espanyol l’anul·lació de la Llei d’Amnistia del 15 d’octubre de 1977, ja que és contravé amb la Convenció de Drets Polítics i Civils i que va ser ratificada per Espanya el 27 de juliol de 1977, uns mesos abans de l’aprovació de la dita Llei d’Amnistia.
El Consell d’Europa, a l’any 2006, va condemnar els crims contra la humanitat comesos durant la repressió franquista entre els anys 1939 i 1975, però el Govern espanyol no es dóna per entès.
Amnistia Internacional, , ha presentat un manifest en contra de la Llei de la Memòria Històrica, veurem quins resultats aconseguiran, aquest organisme hi està treballant molt seriosament, amb la intervenció de personalitats a nivell internacional.
Però el Govern espanyol no reacciona, és insensible a qualsevol recomanació, malgrat les pressions internacionals, continuen negant la rehabilitació de tots aquells homes i dones que foren jutjats per uns tribunals militars il·legals i condemnats a la pena de mort pel fet de defensar la legalitat constitucional de la República.
El passat dia 30 de gener de 2008, la Vicepresidenta del Govern Espanyol, va anunciar a bombo i platerets en una conferència de premsa, com si es tractés d’alguna cosa excepcional, que el Ministeri de Justícia havia aprovat concedir la declaració de reparació i reconeixement del President Lluís Companys, d’acord amb el que estableix la Memòria Històrica, afirmant de que només era això una declaració de reparació i reconeixement, però el seu sumari judicial continua vigent. Vergonyós.
Va remarcar expressament que el Govern ja havia complert amb el que va prometre (mentida) i que ara depenia dels tribunals de justícia. Aquesta senyora pel que sembla ignora o vol ignorar que els tribunals aplicant les lleis que les Corts Generals aproven, per tant mentre no surti una llei que digui que s’han d’anul·lar els judicis militars, els tribunals no ho faran, a la pràctica ho hem pogut comprovar en diferents resolucions que s’han dictat ( Peiró, Grimau, Puig-Antic i altres) a resultes dels recursos de revisió presentats pels seus familiars.
Aquesta reparació i reconeixement és indigne d’un Govern que es considera democràtic i nega la rehabilitació jurídica d’en Lluís Companys, que va ser assassinat pel fet de ser el President de la Generalitat Catalunya i de la resta de republicans assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República, després d’haver transcorregut més de trenta anys de la mort del criminal de guerra el general Franco.
La Generalitat es va equivocar acompanyant a Madrid a la neta del President, humiliant-la a presentar la petició de la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ, enfront del Ministeri de Justícia, el recolzament polític havia de ser per reclamar l’anul·lació del seu judici.
Per dignitat recomanem a tots els familiars de víctimes del franquisme de que no sol·licitin del Ministeri de Justícia, la DECLARACIÓ de reparació i reconeixement, com a protesta per la negativa a la rehabilitació jurídica, ja que no té cap valor jurídic ni moral, si no tot el contrari, no podem acceptar de cap manera aquesta humiliació com una reparació, no podem caure en el mateix error comés per la Generalitat.
La Llei 52 de 26 de desembre de 2007, la mal anomenada de la Memòria Històrica, en el seu article 4, ens diu “ Que la Declaració de reparació i reconeixement no constituirà títol pel reconeixement de responsabilitat patrimonial de l’Estat ni de cap Administració Pública, ni donarà lloc a efectes de reparació o indemnització d’indol econòmic o professional”.
És una veritable vergonya, llegir a la premsa que el govern espanyol, considera que ara la iniciativa està a mans de la Generalitat, per aconseguir la rehabilitació del President Lluís Companys, si vol anar per la via judicial, quan saben de sobres de que no s’aconseguirà res.
El mateix dia d’aquest anunci, alguns Consellers de la Generalitat de Catalunya, es van manifestar estar satisfets d’aquest reconeixement, que era un pas endavant, amb aquesta afirmació feta per membres del Govern català, és acceptar la gran humiliació a que ha estat sotmès el que va ser màxim representant de Catalunya.
Si tots aquells homes i dones republicans que foren assassinats per defensar la democràcia, poguessin aixecar el cap i veure el despropòsit de l’actual democràcia es sentirien avergonyits, veient que el seu sacrifici no va servit per res.
El 15 de febrer de l’any 1939 va ser inici dels afusellaments en el Camp de la Bota de Barcelona, i la democràcia actual no ha fet res per rehabilitar a tots aquells homes i dones a qui se’ls arrabassà la vida il·legalment
Avui vivim en un estat suposadament democràtic, però aquest s’ha construït sobre uns fonaments de sofriments, llàgrimes, silenci i sacrifici d’uns homes i unes dones, perquè nosaltres en poguéssim gaudir, però que no se’ls hi ha volgut reconèixer el seu sacrifici, després de 73 anys del cop d’estat se’ls continua negant el dret a una reparació efectiva.
Hem patrocinat i editat un llibre en català i castellà amb el títol JUSTÍCIA, NO VENJANÇA, gràcies a les investigacions que ha dut a terme el historiador en Joan Corbalán Gil, sobre els 1717 republicans assassinats en el Camp de la Bota de Barcelona i enterrats en el Fossar de la Pedrera, es pot trobar a les llibreries. ( Cossetània Edicions en Català i Edicions Silente en castellà)
Dins de les nostres possibilitats estem lluitant per recuperar la memòria de tots els represaliats pel franquisme, malgrat que sembla que estiguem donant cops de cap a una paret molt gruixuda, però el que més mal ens fa no és el físic, és el de trobar-nos amb la indiferència generalitzada dels polítics, i molt en particular amb els que hi havíem posat la nostra esperança, i que ara intenten voler amagar un passat, però no ho aconseguiran mentre hi hagi algun patriota que tingui dignitat i lluiti per rehabilitar jurídicament a tots aquells homes i dones que foren jutjats per ordre d’uns tribunals il·legals, condemnats a la pena de mort i assassinats per ordre del criminal de guerra el general Franco, per defensar la legalitat constitucional de la República.
La Junta Directiva , 10 de febrer de 2009
