La Batalla de la Memòria” és alhora la història dels nostres avis, soldats de la Guerra Civil Espanyola i la de les avies mares que foren refugiades, però també és la història de totes les generacions que han nascut més tard i que, fins fa ben poc, no han pogut parlar en llibertat ni d’aquest conflicte ni de les seves repercussions.Aquesta no és només la història d’una batalla, aquesta és la història tant dels que estigueren al front de l’Ebre, com dels homes i dones que patiren la devastació de la guerra des de la reraguarda, però sobretot és la història dels silencies que vingueren després de la Guerra Civil. La repercusió de l’Alçament Franquista, la Batalla de l’Ebre, la Dictadura i una Transició mal resolta, han deixat ferides molt profundes, que en el cas de les Terres de l’Ebre, encara perduren tant en els records de vida dels seus protagonistes, com en l’empobriment i la immigració a la que es veuen abocats els seus habitants en l’actualitat.
“La batalla de la memòria” mostra el llegat de la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre a través de testimonis'La batalla de la memòria' és el nou documental de Mario Pons que pretén explicar què ha quedat en la consciencia de la gent de les terres de l'Ebre d'aquella batalla. En el context del premsat del vi, la cinta recull la veu de testimonis dels bàndols republicà i nacional. La pel·lícula ha estat escrita, produïda i dirigida per Mario Pons i el pròxim 25 de febrer a les onze de la nit es podrà veure pel canal 33 dins de l'espai 'El Documental'. La banda sonora ha anat a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Mario Pons ha recordat que el seu avi mai li va parlar de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre. Ha explicat que quan li preguntava alguna cosa, l'avi tremolava i obviava el tema.' Omplir el silenci de l'avi' ha estat un dels motius que han empès a Pons a fer aquesta pel·lícula.
Pons afirma que la Batalla de l'Ebre i tota la repressió que va venir després ha forjat els caràcter de les persones de les comarques de l'Ebre. En aquest sentit, ha dit que molta gent va preferir quedar-se a casa i no dir públicament que estaven en contra del transvasament de l'Ebre per la por heretada durant el franquisme.
Per això, Pons ha recollit la veu de diversos testimonis que van viure la Batalla de l'Ebre i el franquisme, amb represaliats 'd'esquerres i dretes'. El director ha subratllat que la pel·lícula ha arribat a unir persones que no s'havien parlat mai i que fins ara 'no s'havien mirat mai els ulls'.
El jove director, de 32 anys, ha assenyalat que les comarques de l'Ebre van ser les que més van patir la repressió del franquisme. A tall d'exemple, ha assenyalat que de l'any 1939 al 1944 es van afusellar 700 persones a la demarcació de Tarragona.
Per tot plegat, Pons diu que aquest treball respon a un deute que té la gent de la seva generació amb el passat de les Terres de l'Ebre. Per Pons, cal aprofitar que els joves 'no han patit el dolor d'una guerra' i que per això poden fer un anàlisi més freda.
En aquest sentit, l'historiador i assessor d'aquest documental, Josep Sánchez Cervelló, ha indicat que la pel·lícula mostra allò què ha quedat de la Batalla de l'Ebre i la repressió en la consciència de les persones d'aquelles comarques.
La banda sonora ha anat a càrrec dels populars Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, que han elaborat expressament per la pel·lícula una versió en català de la cançó 'Ay Carmela'. També han composat un quartet amb la lletra: 'sense encara haver viscut m'ha tocat anar a la guerra, i la millor joventut l'he perdut en esta serra...'. ACN
